Els habitatges que s’hereten entre diversos membres d’una família poden provocar conflictes entre els hereus, quan no es posen d’acord amb què fer amb l’habitatge. Una de les situacions més comunes és un pis o una casa heretada entre diversos germans, i uns volen conservar l’habitatge, mentre que uns altres volen vendre. T’aclarim els dubtes a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Pis heretat en proindivís entre germans: Què passa si no hi ha acord?
La divisió de la cosa comuna a Catalunya
Les herències compartides entre familiars donen motiu a situacions complexes en les quals val més dialogar, si no es vol acabar als jutjats. Per saber com actuar davant el desacord entre germans sobre un pis heretat en proindivís, parlem amb Montserrat Junyent, assessora jurídica dels Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (API), qui ens assenyala un primer matís legal:
“El primer que cal tenir en compte és que, en el cas de Catalunya, la solució legal a aquesta qüestió està regulada pel Codi Civil Català, que conté diferències respecte al Codi Civil Espanyol.”
Així doncs, l’article 552.10 del llibre 5è del Codi Civil Català, estableix que: “Qualsevol co-titular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar els motius, la divisió de l’objecte comú.”
L’escenari ideal
Quan uns germans hereten un pis en proindivís, i una part vol vendre i l’altra no, l’ideal és que es posin d’acord entre ells sobre qui es queda el pis, pagant a l’altre o altres la quantitat que els correspongui. D’aquesta forma, s’eviten majors conflictes entre els familiars i despeses en advocats i tribunals.
Però si no existeix aquest acord, el que vol vendre pot instar a la divisió de la cosa comuna per via judicial. És el que recull l’article 552.11 del Codi Civil Català: “Qualsevol dels co-titulars, si no es posen d’acord per dividir la comunitat o per sotmetre la divisió a un arbitratge, pot instar a l’autoritat judicial perquè efectuï la divisió.”
No obstant això, Montserrat Junyent apunta:
“Si un del dels germans tingués, per exemple, una quota de participació més elevada que els altres (quatre cinquenes parts o més) pot exigir l’adjudicació a favor seu. És a dir, pot obligar a la resta de germans a vendre. Però si no hi ha acord, ni una part té més quota de participació que la resta, l’immoble podria sortir a subhasta pública per ordre judicial. Aquest hauria de ser l’últim recurs, ja que en una subhasta la propietat pot perdre molt valor.”
La divisió per via judicial
Arribats a aquest punt, el germà que vol vendre haurà de demandar a tots els altres, atès que, por l’objecte del judici (la divisió de la cosa comuna), la tutela judicial efectiva només pot fer-se efectiva contra tots ells alhora. El jutjat determinarà com solucionar el proindivís, podent fins i tot treure’l a subhasta pública per adjudicar la propietat del mateix i així, poder repartir el preu obtingut entre els germans en proporció a les seves quotes de propietat.
La subhasta és una fórmula molt utilitzada en aquests casos, ja que permet convertir el pis en diners i deixa en situació d’igualtat jurídica a totes les parts (els germans). L’únic inconvenient és que la venda per subhasta no garanteix que s’aconsegueixi el preu de mercat, podent sortir més perjudicats que si haguessin estat capaços d’arribar a un acord.
T’ha semblat útil aquesta informació?
