
Melbourne és la millor ciutat del món per viure
Ens encanten els rànquing. No importa de quin es tracti. El cas és fer un llistat de més a menys importància. Des de les dones més guapes del món fins a la famosa llista elaborada per la revista Forbes de les persones més riques i poderoses del planeta. Bé, doncs també les ciutats del món són analitzades i puntuades per decidir quina d’elles és la “Millor ciutat per viure”. En les notícies immobiliàries et mostrem els seus noms i per què han estat les escollides.
Melbourne, gairebé perfecta
No és la primera vegada que la metròpoli australiana s’erigeix com la guanyadora d’aquest rànquing elaborat per l’Institut Economist Intelligence Unit. Així que, si vius a Barcelona i estàs pensant en mudar-te, potser una bona opció seria embolicar-te la manta al cap i instal·lar-te l’altra banda del planeta. I és que es diria que Melbourne és gairebé perfecta. Almenys és el que es dedueix de la seva puntuació: 97,5 punts sobre 100. Tampoc queda molt enrere Viena (Àustria) amb 97,4, Vancouver (Canadà) amb 97,3, Toronto (Canadà), amb 97,2, i en cinquena posició, Calgary (Canadà), amb 96,6.
Ara bé, ¿Què és el que fa d’aquestes urbs el lloc ideal per a fer arrels?
Vegem quins són els criteris que s’empren per atorgar els punts i confeccionar la llista. L’Institut té en compte 5 categories:
1. Estabilitat
La primera categoria correspon a un 25% de la nota final i dins d’ella es tenen en compte cinc paràmetres: la delinqüència menor, els crims violents, les amenaces terroristes, les amenaces de conflictes militars i els disturbis civils.
2. Cultura i Medi ambient
En segon lloc, la cultura i el medi representen un 25% del total dels punts finals. Aquest paràmetre contempla i puntua molts factors: les dades de temperatura i humitat, com afecta el clima als turistes, els nivells de corrupció, les restriccions socials i religioses, els nivells de censura, la disponibilitat per fer esport, la possibilitat d’accedir a la cultura, l’alimentació i les begudes, i els béns de consum i serveis.
3. Sistema de salut
Quant a l’àmbit de la salut, li correspon un 20% del còmput. En aquesta categoria s’avalua la qualitat d’un servei de salut pública, la disponibilitat i qualitat d’un servei de salut privada, la disponibilitat de medicaments a la venda, i indicadors generals de salut.
4. Infraestructura
La qualitat de les carreteres, del transport públic, de les xarxes internacionals, de la de l’habitatge, de les provisions d’energia i aigua, i la qualitat de les telecomunicacions són el 20% restant del total.
5. Educació
Un 10% és el que pesa l’educació en la puntuació final. I per a la concessió de punts, els organitzadors del rànquing van tenir en compte la disponibilitat i qualitat de l’educació privada i els indicadors de l’educació pública.
Tenint en compte aquests criteris, com creus que quedaria la ciutat on vius?