En general, viure en una ciutat, significa tenir un ampli ventall de serveis, alternatives d’oci, un millor accés a l’atenció sanitària, administrativa i trobar una major varietat d’ocupacions. No obstant això, que tothom decideixi anar a viure a la ciutat no és sostenible. T’expliquem per què en api.cat!
Avui dia, el 54% de la població mundial viu en zones urbanes i segons un estudi de la Divisió de Població del Departament d’Assumptes Econòmics i Socials de l’ONU (DESA), es preveu que pel 2050 aquesta xifra augmenti fins a un 66%. La població urbana creixerà aproximadament en 2.500 milions respecte al 2014, arribant als 6.000 milions.
Segons l’estudi, són dos els factors que influeixen en l’augment de la població urbana: la persistent preferència de la gent per mudar-se d’àrees rurals a zones urbanes i el creixement demogràfic durant els pròxims 35 anys.
Els majors increments de població urbana es produiran a l’Índia (404 milions), Xina (292 milions) i Nigèria (212 milions). En conjunt, aquests tres països representaran el 37% de l’augment previst entre 2014 i 2050.
Una altra impactant xifra que demostra el ràpid creixement de les àrees urbanes respecte al decreixement del món rural són les ‘mega ciutats’, ciutats amb més de 10 milions d’habitants. En tan sols 24 anys hem passat de tenir-ne 10 al 1990 a 28 al 2014, llista encapçalada per Tòquio, la ciutat més poblada del món amb 28 milions d’habitants i seguida per Nova Delhi, amb 25 milions; Xangai amb 23 milions i Mèxic DF, Bombai i Sao Paulo amb 21 milions cadascuna. T’imagines aquest creixement a Barcelona?
Però aquests no són casos aïllats si no la mostra d’una tendència que sembla no tenir fre. És per aquest motiu que l’ONU alerta que gestionar les ciutats i fer que siguin sostenibles serà un dels grans reptes a afrontar durant aquest segle.
El principal repte és poder atendre les necessitats de tots els seus habitants tant d’accés a l’habitatge, com d’infraestructures, proveïment d’energia, transports i provisió d’aliments i serveis bàsics, a més de poder controlar l’impacte que tot això generi en el medi ambient. Quasi res!
La impossibilitat de proveir les ciutats de tot això ocasionaria una degradació de les condicions de vida dels seus habitants i provocaria que sorgeixin formes insostenibles de desenvolupament urbanístic. Habitualment, un ràpid creixement urbà va acompanyat d’un augment de la pobresa, de la desocupació, de la delinqüència, de l’escassetat d’habitatges dignes i de la degradació dels serveis, així com d’una gran contaminació ambiental.
Amb aquest panorama, no et planteges viure al món rural? Creus que aquest augment de la població urbana mundial és sostenible?
Foto 1: Pinterest
Foto 2: Pinterest