Qui no s’hagi comprat mai un habitatge, potser no sap que no és una transacció que s’acabi amb la signatura de l’escriptura de la compravenda. Hi ha més tràmits que s’han de fer per tancar una compra perfecta. T’expliquem quins són a les notícies immobiliàries d’Api.cat
La compra d’un habitatge no s’acaba amb la signatura de l’escriptura de la compravenda
Són molts els tràmits que són aconsellables de fer per poder dir amb tota la seguretat jurídica que, finalment, t’has comprat una casa a Barcelona. Montserrat Junyent, assessora jurídica d’API – Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ens explica quins són:
1. Signar l’escriptura pública de compravenda
La immensa majoria de les persones que es compren un habitatge, acudeixen a un notari per signar l’escriptura pública de compravenda. No és un tràmit obligatori, però sí descaradament aconsellable ja que proporciona una major seguretat jurídica.
L’escriptura pública de compravenda serveix per evitar els problemes que puguin sorgir arran d’un acord privat, que queda plasmat únicament en un contracte privat que manca de la transcendència pública que té l’escriptura. Segons Junyent:
“L’escriptura és el document de la venda, el títol que recull la transacció i instrumentalitza la compravenda. Per tant, la venda neix d’aquest document. La diferència entre fer-ho públic o privat és que el públic és oposable a tercer, és a dir, té la publicitat registral al seu favor, i per tant, permet a tercers conèixer la situació d’aquest habitatge. Però no determina la propietat ‘per se’, es pot tenir perfectament legitimada una propietat amb un document privat.”
I ens recorda que, en el dret espanyol, la propietat es transmet amb dos elements bàsics i fonamentals: el títol (l’escriptura pública de compravenda o el document privat que recull la compravenda), que necessàriament ha d’anar acompanyat de la possessió (la tinença de l’immoble).
2. Pagar els impostos derivats de la compravenda
Tant el comprador com el venedor han de pagar una sèrie d’impostos en comprar un habitatge. En el cas del comprador, aquest ha d’assumir:
- L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA): es paga quan es tracta d’un habitatge nou. El 10% amb caràcter general o el 4% per a habitatges sotmesos a algun règim de protecció.
- L’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP): Si l’habitatge que es compra no és nova, el comprador paga el ITP, però no l’IVA. El tipus impositiu varia en funció de la comunitat autònoma.
- L’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD): Aquest impost grava els documents notarials, en aquest cas, la mateixa escriptura de compravenda. També varia en funció de la comunitat autònoma.
3. Inscriure en el Registre de la Propietat
Solament es poden inscriure al Registre de la Propietat aquells habitatges que tinguin escriptura pública de compravenda. És obligatori pels qui hagin comprat mitjançant un préstec hipotecari.
4. Canviar la titularitat en el Cadastre
Segons Montserrat Junyent, formalitzar el canvi de titularitat de l’habitatge tampoc és un tràmit obligatori però sí aconsellable. L’objectiu és que en el cadastre figuri el propietari real de l’immoble, de manera que el rebut de l’impost sobre béns immobles (IBI), que es confecciona amb les dades que allí hi consten, coincideixi amb el nom del nou titular.
5. Donar d’alta o canviar el nom dels subministraments
Moltes vegades, i sobretot en els lloguers, es canvia el número de compte per al pagament de les factures dels subministraments d’aigua i llum, però els comptadors segueixen a nom del propietari. En el cas d’una compravenda és important canviar la titularitat dels comptadors perquè totes les dades coincideixin i així, evitar confusions. Cal tenir en compte que el canvi de titularitat pot requerir adaptar la instal·lació a nova normativa amb el consegüent cost que això suposa, si té una antiguitat superior a 20 anys.
