A l’hora de parlar de la superfície d’un habitatge cal distingir entre els metres quadrats útils i els metres quadrats construïts, per tenir una idea realista de la seva grandària i preu. Un factor que, precisament, s’utilitza moltes vegades per arrodonir o manipular la mida real d’un habitatge als anuncis i per tant, modelar el preu. Així que, si estàs buscant un pis per comprar i no vols confondre’t, avui a les notícies immobiliàries d’Api.cat t’expliquem la diferència entre la superfície útil i la superfície construïda d’un habitatge.
Superfície útil
Perquè s’entengui fàcilment, la superfície útil, també coneguda per “metres útils” és tot aquell espai interior de l’habitatge que es pot trepitjar o que està ocupat per mobiliari, inclòs, per exemple l’interior dels armaris de paret.
Els espais exteriors d’ús privatiu com terrasses o balconades es consideren superfície útil al 50%, sempre que no superin el 15% de la superfície útil total de l’habitatge. Si superessin aquest 15%, es valorarien com a elements independents. Perquè un balcó o terrassa es comptabilitzi com a superfície útil al 100% hauria d’estar legalment tancada. Però per no confondre a ningú als anuncis, el millor és especificar els metres útils de l’habitatge i els metres quadrats del balcó o la terrassa per separat.
No estan inclosos a la superfície útil elements constructius tals com: columnes, envans o altres elements estructurals.
Ja veus que és important saber quina és exactament la superfície útil del pis a Barcelona que vols comprar, perquè és l’espai que disposaràs per viure i ocupar.
Com saber si el que et diuen és veritat? Caldria fixar-se en la superfície que es declara a les escriptures o al cadastre, que és de consulta pública i gratuïta.
Superfície construïda
També coneguda com a “metres construïts” és la superfície total de l’habitatge, inclosos els elements estructurals, que queda delimitada pel perímetre exterior dels tancaments de l’immoble. Si compartís parets amb el veí, per exemple, el perímetre es mesuraria des de la meitat d’aquestes mitgeres. El que no es considera superfície construïda són els espais d’altura inferior a 1,50 metres.
Superfície construïda amb elements comuns
Quan l’habitatge forma part d’una comunitat de veïns que comparteixen elements comuns, com a passadissos o escala, cadascún dels habitatges té un coeficient de participació en aquests elements comuns, que ve reflectit al cadastre i a les escriptures. Per això, la superfície construïda amb elements comuns és la que normalment utilitzen els taxadors per fer una valoració econòmica de l’habitatge.
T’ha semblat útil aquesta informació?
Foto: BIT Comunicació
