Poc abans que esclatés la crisi, el sector de la publicitat trobar un nou target al qual dirigir-se. Es tractava d’un segment de la població d’entre 25 i 35 anys que vivia en parella, sense intenció de tenir fills, amb bons treballs i millors sous. Es va cridar: Dinkis, de l’anglès Double Income No Kids (Doble sou no fills). Des Api.cat, analitzem com són els dinkis actuals en comparació amb els d’origen, quins trets els defineixen i com es mouen en el mercat immobiliari.
Dinkis per vocació
El terme, encara que pugui semblar el nom d’alguna mena de ninotet protagonista en un programa de nens, es refereix a les parelles que han decidit viure juntes, no tenir fills i gaudir de la vida al màxim. A grans trets, així és com el va definir l’any 2000 el sociòleg Millward Brown. En aquella època, unes 800.000 parelles responien a aquest perfil i es concentraven sobretot a Barcelona i Madrid.
La majoria dels dinkis, al voltant d’un 73%, optava pel lloguer, ja que redueix el compromís. A més, preferien un pis al centre de ciutats com Barcelona, a prop dels teatres, cinemes i restaurants, moblat amb un estil funcional i al mateix temps avantguardista.
Dinkis per obligació
Las parelles que originàriament van encarnar el concepte de dinkis triar per voluntat pròpia viure l’estil de vida abans descrit. Tenien treballs molt ben remunerats, cosa que els permetia gaudir d’independència econòmica, així que, no vivien en parella amb la idea d’optar a millors pisos o compartir despeses, si no pel gust de compartir la vida en un pis ampli, cèntric, del tipus loft o de màxim dues habitacions.
Actualment, les parelles segueixen constituint la demanda estrella al sector immobiliari. Ara bé, encara que moltes d’elles no tenen fills, sol ser més per raons econòmiques, que per disposar de més temps per a ells mateixos.
Una altra diferència fonamental amb els dinkis anteriors a la crisi resideix en l’àmbit laboral. Els ingressos de les parelles d’avui disten molt de les voluminoses nòmines de fa uns anys, així que, avui dia, es tracta de sumar sous per aconseguir pagar junts un lloguer que per separat no podrien assumir.
Quant a l’opció de lloguer o compra, també la motivació difereix, i molt, en uns i altres. Els dinkis pre-crisi preferien el lloguer només per una qüestió de compromís. Segons la seva opinió, la situació que estaven vivint era temporal, així que, l’habitatge també havia de ser-ho. No obstant això, en el cas dels dinkis postcrisi l’opció de compra simplement és econòmicament inviable, de manera que, en sentit estricte, no hi ha opció.
Finalment, els dinkis actuals ja no prefereixen el centre de les grans ciutats per viure. Solen buscar els preus més rebaixats de les poblacions limítrofes amb les urbs.
En definitiva, singles (persones que viuen soles) i dinkis (parelles que viuen sense fills) copen la demanda immobiliària actual, el que es tradueix en què l’oferta més buscada són els pisos d’una o dues habitacions, ja que és la que millor s’adapta a les seves necessitats econòmiques i d’espai.
Creus que la demanda actual de pisos està encapçalada per les parelles sense fills? Explica’ns la teva experiència. La teva opinió ens importa.
Foto: Pinterest
Foto: Pinterest
