Quan una persona comparteix la propietat d’un immoble amb una altra al 50%, per exemple per una herència, pot donar-se que una de les parts vulgui vendre i l’altra no. Podria un dels copropietaris vendre la seva meitat de l’habitatge? La resposta a les notícies immobiliàries d’Api.cat!
Imaginem que es tracta de dos germans que han heretat un pis a Barcelona, del qual en són copropietaris al 50%. Un dels germans vol vendre la seva part i l’altra no. Pot fer-ho?
¿Es pot vendre la meitat d’un habitatge?
Abans d’entrar en matèria cal matisar dos aspectes. El primer, que aquest supòsit es regeix per unes lleis diferents a Catalunya que a la resta d’Espanya i segon, que no es podria aplicar a un habitatge que fos domicili conjugal, ja que el tractament legal seria diferent. Dit això, què pot fer el germà que vol vendre? I quins drets té el que no vol vendre?
Per desgranar aquest supòsit hem parlat amb Montserrat Junyent, assessora jurídica del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (API). “En el supòsit plantejat estem parlant d’una Comunitat Ordinària Indivisa, legalment regida pel llibre 5º del Codi Civil Català. Segons l’art. 552.1 el copropietari no necessita el consentiment de l’altra part per vendre la seva meitat de l’habitatge a un tercer. Però això no significa que l’altre germà no tingui drets.”
Quins serien els passos a seguir?
La llei no obliga a ningú a romandre en indivisió si no vol, per això, segons Junyent, l’ideal és que els dos germans negociïn i arribin a un acord amistós, fins i tot poden plantejar-se que un compri la meitat de l’altre per evitar l’entrada de tercers. Però, de no ser així…
“El que vol vendre la seva part ha de notificar-li de forma fefaent a l’altre copropietari la seva intenció de vendre, a qui, a quin preu i en quines condicions, tal com ho indica l’article 552.4 del Codi Civil Català”
És llavors quan entra en joc el dret de tempteig del germà que no vol vendre. A partir de la data en què se li ha notificat la intenció de venda, tindrà 1 mes per pensar-se si vol comprar aquesta part en les mateixes condicions i preu que el seu germà li ha ofert a un tercer. En aquest cas, tindria preferència.
Posem per cas ara que la relació no és molt bona i el germà que vol vendre la seva part, ni tan sols li ha notificat de forma fefaent la seva intenció o sí que ho ha fet, però les condicions de venda reals no són les que es van notificar. “Encara així, l’altra part té el dret de retracte, és a dir, des que té coneixement de l’alienació, disposa de 3 mesos per decidir si vol exercir el seu dret de compra preferent”.
La qüestió es complica quan tots dos germans volen comprar la part de l’altre, ja que si no hi ha acord i arriben a judici, podria no quedar una altra opció que buscar a un tercer comprador per repartir-se els diners obtinguts per la venda.
Segueix les nostres notícies immobiliàries!
Foto: BIT Comunicació
