La majoria de la població espanyola solament coneix dues formes d’accedir a l’habitatge, més enllà de viure de gorra o amb familiars, que són: comprar o llogar. No obstant això, després del desastre immobiliari produït per la crisi, altres alternatives estan veient la llum. T’imagines ser propietari sense endeutar-te?
És cert que existeixen altres opcions per accedir a un habitatge i algunes d’elles, com el Cloud Housing o les Cooperatives tipus la Muralleta, te les hem anat explicat al blog d’api.cat. No obstant això, aquestes alternatives estan més aviat relacionades amb el consum col·laboratiu, que és una altra història.
En aquest cas, parlem de la propietat compartida i la propietat temporal, dues formes d’accés a l’habitatge que en altres països com el Regne Unit o els Països Baixos fa més de 30 anys que funcionen paral·lelament al lloguer i a la compra tradicional d’un pis o una casa.
Doncs bé, la Generalitat ho vol implementar a Catalunya i està ultimant un projecte de llei que va anunciar al juliol de l’any passat, i que permetrà que una persona pugui anar comprant un habitatge progressivament, sense necessitat d’endeutar-se de cop i per a tota la vida.
Però en què consisteixen exactament?
- La propietat compartida permet anar adquirint un habitatge, per exemple un pis a Calafell, de forma progressiva, mitjançant el pagament de percentatges prèviament pactats amb el venedor i partint d’un 10%. És a dir, algú podria comprar aquest any el 10% d’una casa a Tarragona, al següent un 20% si les coses li van millor, al tercer any potser solament pot comprar un altre 10% i així, successivament fins a haver-la comprat completament.
- La propietat temporal permet adquirir la propietat d’una casa durant un nombre determinat d’anys, i una vegada complert aquest període de temps, la propietat amb tots els seus drets i obligacions torna a les mans del propietari original.
En tots dos casos el comprador és propietari amb caràcter general des del primer dia, fins i tot deixar en herència la part proporcional del pis a Barcelona que ha comprat com a propietat compartida o els anys que li queden del contracte de propietat temporal. El venedor es limita a cobrar els percentatges del pis que encara és seu, com si fos una renda mensual de lloguer, i té dret a emprendre accions legals si veu una deterioració greu de la casa.
És un sistema pensat per beneficiar a ambdues parts. D’una banda el comprador pot comprar sense sobreendeutar-se i per l’altre, el venedor pot desfer-se d’una propietat en un context com l’actual, en què vendre és més difícil.
Una iniciativa amb fonament
Darrere de tot això, en l’àmbit acadèmic està el treball de 4 anys de Sergio Nasarre, director de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Comitè de Coordinació de ENHR, la xarxa més àmplia d’investigadors sobre l’habitatge a Europa.
La implantació d’aquest projecte de llei està prevista per a aquesta legislatura, i tret que canviïn els esdeveniments polítics, seria abans d’aquest octubre. Per a això serà necessari modificar el Codi Civil de Catalunya, tot per crear una espècie de tercer mercat immobiliari en el qual una persona pugui comprar un habitatge sense sobreendeutar-se.
Si aquest sistema funciona en altres països, per què no implementar-ho a Espanya?, com a mínim, donaria la possibilitat que moltes més persones puguin accedir a la propietat d’un habitatge i qui sap si, contribuiria a la recuperació del sector immobiliari.
I tu, què opines?
Foto: Pinterest
