Un contracte de lloguer és un acord privat entre propietari i inquilí que, si bé ha de complir amb la Llei d’Arrendaments Urbans, té molts aspectes de lliure acord entre les parts que es negocien i recullen en el contracte a través de les clàusules. Però, saps el que signes? Avui a api.cat t’advertim d’algunes clàusules abusives que poden aparèixer en el teu contracte de lloguer.
Com dèiem, un contracte de lloguer és un pacte obert entre les dues parts. Cosa que alguns propietaris poden aprofitar per “escombrar cap a casa seva”, fins i tot arribant a creuar línies vermelles. Això es pot deure al fet que no hi ha un API gestionant el lloguer d’aquest pis a Terrassa o al fet que l’inquilí no coneix els seus drets ni el que està signant. En qualsevol cas, aquestes clàusules són abusives i hauries d’evitar-les:
La quantitat de la fiança
Des d’api.cat ho hem explicat innombrables vegades, però és un clàssic. La llei estableix 1 mes de renda com a fiança obligatòria, ni un més. Hi ha propietaris que demanen més d’un mes de fiança, però el que haurien de fer és demanar garanties addicionals i acordar-les amb l’inquilí.
Els criteris per no retornar la fiança
Aferrant-se a la generalitat del text, al fet que és un punt una mica subjectiu i que tenen un termini de 30 dies per retornar-la, molts propietaris abusen del seu avantatge en considerar detalls, com per exemple, una ratllada a la paret, motiu per no retornar la fiança. Els desperfectes propis d’un ús habitual no es poden imputar com a motius per no retornar-la.
Obligar a romandre com a mínim un any
Per desconeixement o no, alguns propietaris estableixen clàusules sobre la durada del contracte en les quals obliguen a l’inquilí a romandre 1 any obligatòriament, fixant fins i tot una penalització. No obstant això, la llei diu que passats els 6 primers mesos i avisant amb 30 dies d’antelació, l’inquilí pot rescindir el contracte de lloguer.
Inventar-se les condicions de la pròrroga
Una altra clàusula abusiva molt habitual és la que diu que l’arrendament té una durada d’un any, transcorregut el qual les parts podran decidir prorrogar-lo. No és així. La llei estableix que, passat el primer any, es prorrogarà obligatòriament per a l’arrendador i de forma voluntària per a l’arrendatari fins a un màxim de 3 anys.
Repercutir a l’inquilí l’obligació de conservar l’habitatge
És l’arrendador qui té obligació de realitzar, sense dret a elevar per això la renda, totes les reparacions que siguin necessàries per conservar l’habitatge en les condicions d’habitabilitat. No pot traslladar aquestes obligacions a l’inquilí, encara que sí demanar-li que assumeixi els desperfectes ocasionats per un ús indegut.
En cas de judici, l’inquilí assumeix les costes
Alguns propietaris inclouen aquesta clàusula per “protegir-se les esquenes” en cas que l’inquilí decideixi denunciar-lo per algun fet relacionat amb el lloguer del seu pis a Barcelona. No obstant això, no té sentit perquè en cas d’arribar als tribunals, és el jutge qui les imposa.
A més d’aquestes, existeixen les anomenades clàusules nul·les, que són deliberadament contràries a la mateixa Llei d’Arrendaments Urbans i un jutge anul·laria.
T’ha servit d’ajuda aquesta informació?
Foto: BIT Comunicació
2 comments
Garantías adicionales puede ser mas meses de fianza. 1 fianza + 2 de garantia adicional. No confundais a la gente.
Carlos,
En el artículo nos referíamos a que algunos propietarios llaman erróneamente “fianza” (un mes en caso de vivienda, dos en caso de local) a lo que en realidad se denomina garantías adicionales, permitidas por la ley. Optativas, sí, pero lícitas.