El magistrat José María Fernández Seijo és un jutge atípic. Almenys, per als estàndards habituals. Proper i sensible al drama social dels desnonaments, va portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la llei hipotecària espanyola per denunciar les que ell considerava clàusules abusives… i va guanyar la batalla.
No se sent abanderat de la causa, i tot i que afirma que és un entre molts, en Api.cat creiem que la seva valentia i el seu rol actiu en defensa dels drets dels més desfavorits són un exemple en l’estament judicial.
Des del seu despatx al Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, parlem amb José María Fernández Seijo de dació en pagament, de bancs i d’altres coses.
Pregunta. – Com es veu des de la posició d’un jutge la situació que travessen les famílies que s’han vist afectades per una execució hipotecària?
Resposta.- Els jutjats s’han convertit desgraciadament en l’últim recurs per a moltes famílies que estan en situacions molt properes a la misèria. Als jutjats el que veiem és fonamentalment bona gent a la qual li agradaria poder complir les seves obligacions, gent angoixada però noble.
P. – Creu que moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca són útils per conscienciar el poder legislatiu de la necessitat de modificar el marc legal?
R.- Tots els moviments socials estan sent imprescindibles per doblegar la fèrria política del govern. És important que es mantingui la pressió social per aconseguir sensibilitzar el poder legislatiu, l’exemple de les marees blanques i la retirada de la privatització de la sanitat a Madrid és un referent útil.
P. – Creu, en definitiva, que la societat pot fer alguna cosa realment per incidir en el poder legislatiu i financer?
R. – Poca cosa, el poder cada vegada està més lluny del carrer. A més moltes decisions no es prenen a Espanya.
P. – Se sent abanderat de la causa?
R. – No, de cap manera, són molts els jutges que s’estan “trencant la cara” cada dia per ajudar la gent.
P. – Està a favor de la dació en pagament? Què li sembla que el Congrés hagi rebutjat la proposta?
R.- Amb alguns matisos o requisits previs crec que seria un instrument útil per treure pressió a milers de famílies. Crec que hi va haver molts lobbys que van pressionar al congrés perquè finalment no prosperés la iniciativa popular.
P. – Què li sembla a vostè que podria fer l’agent immobiliari per millorar la situació d’aquestes famílies i que, potser per desconeixement, no fa?
R.- Els agents immobiliaris com a conseqüència de la crisi han hagut d’adaptar la seva manera de treballar. El mercat cada vegada és més dur i els API són operadors que treballen a peu de carrer, per tant és normal que estiguin sensibilitzats i que puguin ajudar a desbloquejar algunes situacions dramàtiques.
P. – Li sembla que en aquest país s’ha donat molt marge d’actuació a les entitats financeres? Li sembla que el Govern està pres del poder financer?
R.- La política financera ja no és competència del govern d’un estat, sinó de la Unió Europea. Han fallat els controls, ha fallat el regulador. Les entitats financeres no han fet sinó actuar en un àmbit poc controlat.
P.- El nostre ordenament jurídic està molt desfasat respecte a altres ordenaments europeus en relació a aquesta matèria?
R.- Sí. El sistema espanyol d’accés a la propietat de l’habitatge és un atípic a Europa.
P. – Algun dia arribarem seu nivell?
R. – Europa acabarà dictant normes que permetin un règim uniforme per a tots els ciutadans de la Unió.
P. – Pel que fa a política d’habitatge, és difícil trobar grans diferències entre els postulats d’un govern conservador o progressista (a Espanya, almenys). Creu que hi ha voluntat política real per solucionar aquest problema?
R. – La veritat és que quan va governar el Partit Socialista no va tenir gran sensibilitat amb aquests problemes i no va adoptar les mesures adequades, però, crec que un govern no conservador acaba sent més sensible als problemes del carrer, encara que potser pateix majors pressions perquè no desenvolupi polítiques que sintonitzin amb les necessitats de la gent del carrer.
