El mercat immobiliari està alçant el vol, a poc a poc, pero de forma segura. El marge de negociació del preu d’un habitatge ja no és tan obvi ni ampli com fa un parell d’anys, la qual cosa que ha provocat que cada vegada més consumidors confiïn en els especialistes en la matèria per tal que els ajudin a la negociació. A les notícies immobiliàries d’Api.cat et donem alguns consells.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en el passat mes de juny, la compravenda d’habitatges va assolir el seu màxim en els últims tres anys. Es van registrar un total de 36.856 operacions de compravenda, un 19,4% més que en el mateix mes del 2015.
Si estàs llegint això amb atenció, és probable que estiguis buscant comprar un pis o casa a Barcelona, o una altra ciutat. Tard o d’hora trobaràs l’habitatge que t’agrada i hauràs de negociar el seu preu. Juan José Aguilera, director comercial del col·lectiu API, ens dóna alguns consells:
No mostrar excessiu interès en l’habitatge
Negociar és un art i cada part ha de jugar les seves cartes. En aquest cas, segons Juan José Aguilera:
“Quan el comprador ha de negociar el preu d’un habitatge, com més interès demostri, pitjor posició tindrà per negociar. Perquè la part venedora veurà que el seu interès és tan evident, que farà un menor esforç per rebaixar el preu. Per això no és aconsellable, per exemple, fer més de 2 visites al pis o a la casa. Mostrar molt interès sempre juga en contra del comprador en la negociació.”
Presentar una oferta realista
En qualsevol negociació arriba el moment de llançar una oferta. Però, per no arruïnar la negociació a la primera, ha de ser una oferta realista, basada en un gran coneixement del mercat. Tal com comenta Juanjo Aguilera:
“Que el comprador conegui el mercat és fonamental. De no ser així, tant pot succeir que faci una oferta massa baixa i es guanyi l’antipatia del venedor, com que es quedi curt i perdi l’oportunitat d’obtenir un millor preu.”
Per obtenir tal coneixement del mercat, cal estudiar a fons quins preus es mouen per la zona i per a cada tipus d’habitatge, per això el camí més segur a l’èxit és contractar els serveis d’un API expert.
Donar per rebre
En una negociació, les dues parts volen sentir que surten guanyant. I això implica que tots dos han de cedir en algun punt, la qual cosa Aguilera defineix com una estratègia ‘win-win’.
Per tant, si el comprador vol aconseguir una rebaixa substanciosa en el preu de l’habitatge, haurà d’oferir alguna cosa a canvi, com per exemple: tenir la capacitat de donar una entrada immediata i en efectiu, comprometre’s a escripturar ràpidament, donar-li temps al venedor per buscar un altre habitatge, si no la té, etc.
Les emocions expliquen i la informació és poder
Compten des del moment en què el comprador ha de ‘dissimular’ que té molt interès en l’habitatge per negociar millor. Però, a més, el comprador ha de convèncer al venedor que ell/ella és el millor candidat per comprar el seu habitatge. I en aquesta estratègia, intervenen tant les emocions com la informació. Juan José Aguilera ens dóna alguns exemples:
“Imaginem que el venedor sent afecció per l’immoble que està en venda, perquè ha estat la casa de la seva família durant generacions. Vol vendre, però al seu torn, vol un comprador que la cuidi amb l’afecte que mereix. En aquest cas, el comparador ha d’arribar-li al cor i assegurar-li que l’honrarà. Un altre exemple: el venedor necessita els diners de la venda urgentment i el comprador ho sap. En aquest cas, podrà pressionar més el preu a la baixa.”